Divendres, 15 d'abril
2x1x1 metres per aparcar la son
Es presenta a Barcelona l'autobús dormitori
"El Dormibús, un autobús ple de mòduls individuals per dormir -de 2x1x1 metres- amb lavabo, una dutxa comunitària i una saleta d'estar, es va presentar ahir a Barcelona. Els seus inventors, tres estudiants d'un màster d'arquitectura de la UPC, van pensar-hi des d'un vessant social però ara en veuen d'altres. Havien pensat en la possibilitat que hi dormissin els indigents però ara també es plantegen oferir-lo en l'atenció a la víctimes de catàstrofes -com terratrèmols i incendis- o als que han d'esperar l'arribada d'un avió."Vilaweb/el punt
cromets 10:27 PM2x1x1 metres per aparcar la son
Es presenta a Barcelona l'autobús dormitori
Dilluns, 4 d'abril
Res de nou sota el sol
En hora punta, el tranvia, el metro i els busos són escenaris perfectes per grapejar impunement usuàries mantenint l'anonimat. Al Japó, on aquest fenomen ja s'ha convertit en una plaga, els ferrocarrils de Tòquio han decidit introduir vagons per a diferents sexes. Res de nou sota el sol. No cal anar tan lluny, però, per trobar exemples de la mateixa activitat. Ferran Torrent la recorda d'una manera tendra i divertida en el fragment de "Gràcies per la propina" que podeu llegir més avall.
El periodico (4-3-05)
Tòquio. Les línies ferroviàries de Tòquio han començat a introduir en els seus serveis vagons només per a dones davant l'allau de denúncies contra homes que aprofiten les aglomeracions de les hores punta per grapejar usuàries.
Aquesta mena de vagons, impulsada pel Ministeri de Transports i Infraestructures, ja existeixen en altres regions del Japó, però la seva aplicació es va endarrerir a la capital nipona per la seva massificada i intricada xarxa de companyies ferroviàries públiques i privades.
Les primeres línies que han adoptat aquesta mesura de prevenció han estat Saikyo, de la companyia East Japan Railway, considerada la més popular entre els grapejadors, i Rinkai, de Tokyo Waterfront Area Rapid Transit, ja que totes dues tenen un sistema compartit.
Pervertits dels trens
En general, els chikan, que en català es pot traduir per "pervertits dels trens", s'introdueixen en els tradicionals vagons abarrotats de gent i aprofiten la confusió per fer tocaments obscens a les dones.
També n'hi ha que actuen en grup i, mentre un fa els tocaments, els altres fan de pantalla o bé acorralen la víctima i procedeixen tots al mateix temps a l'abús.
En els últims vuit anys aquest fenomen s'ha triplicat, ja que de les 778 denúncies que es van presentar a les comissaries de Tòquio el 1996, es va passar a 2.201 el 2004.
De moment, un sol vagó de cada comboi d'aquestes dues línies prohibeix l'entrada als homes, però nou companyies privades i la pública Toei Shinjuku tenen previst seguir aquest exemple a partir del 9 de maig.
Gràcies per la propina (fragment)
Ferran Torrent
El Jesús y María era un extraordinari viver de donetes. Educades en l'amor fraternal als altres, confiaven amb cristiana candidesa en els seus iguals, és a dir, en els adolescents que, com elles, rebien una educació de catòlica confiança. Com que no sempre gaudíem de l'oportunitat de viatjar amb tramvia, procuràvem fruir de les ocasions insòlites que es presentaven posant en pràctica la universal estratègia de Gamenyo: ajudàvem amb cortesia aquelles alumnes que, atabalades amb la cartera dels llibres i la bossa d'esports, tenien dificultats a pujar a la plataforma del vehicle. Elles eixien a les cinc i mitja, de manera que calculàvem l'hora deixant passar un parell de tramvies. Els dies de pluja resultaven decebedors: els pares acudien a buscar-les. Però a la primavera la situació canviava radicalment: grups de lolites s'arrombollaven juganeres i insensibles al vaivé del tramvia. Era aquest zim-zam, que sabíem de memòria en quins trams de via tenien lloc, el que ens proporcionava major rendiment de panera amb la mínima sospita.
Algunes vegades viatjàvem tan gustosament adherits al revers d'elles, que ens passàvem de parada i havíem de tornar a peu a la Plaça d'Espanya. Que tibants i ingènues eren les natges de les nenes, vestidetes amb les faldilles amples i prisades de l'uniforme, i que flàcid t'ho retorna la memòria. En recorde una de quinze anys (quinze!) amb unes mans grassonetes semblants als peuets d'un porquet de porcellana, que em tenia l'enteniment begut. Portava un pentinat com Barbara Stanwiyck i el costum de vinclar una mica l'esquena ignore si per defecte físic o excés de zel. No és que tinguérem dèria de triar, no estava l'època per a paladars elitistes, succeïa que si per badoca o consentidora alguna alumna facilitava l'envestida, la cercàvem amb indissimulada frisança. Crec que li dèiem Eulàlia, o potser Cristina, o què sé jo ni falta que feia si m'havia presentat al seu darrere i, de vegades, si el nombrós públic del tramvia ho provocava, els seus pitets d'inicial turgència. Tan bon punt la veia pujar, gambava al seu costat com un gos faldiller, a l'aguait i lluitant amb els colzes amb perdiguers adults que, després d'un preliminar prescindible, amb prussiana presència i emparant-se en la veterania que dóna l'edat, ensumaven la direcció del conillet. El món era aleshores un mocador i ens trobàvem tots al tramvia....
.Gràcies per la propina. Ferran Torrent. Ed. Columna jove (pgs 59-60)
cromets 7:11 PMRes de nou sota el sol
En hora punta, el tranvia, el metro i els busos són escenaris perfectes per grapejar impunement usuàries mantenint l'anonimat. Al Japó, on aquest fenomen ja s'ha convertit en una plaga, els ferrocarrils de Tòquio han decidit introduir vagons per a diferents sexes. Res de nou sota el sol. No cal anar tan lluny, però, per trobar exemples de la mateixa activitat. Ferran Torrent la recorda d'una manera tendra i divertida en el fragment de "Gràcies per la propina" que podeu llegir més avall.El periodico (4-3-05)
Tòquio. Les línies ferroviàries de Tòquio han començat a introduir en els seus serveis vagons només per a dones davant l'allau de denúncies contra homes que aprofiten les aglomeracions de les hores punta per grapejar usuàries.
Aquesta mena de vagons, impulsada pel Ministeri de Transports i Infraestructures, ja existeixen en altres regions del Japó, però la seva aplicació es va endarrerir a la capital nipona per la seva massificada i intricada xarxa de companyies ferroviàries públiques i privades.
Les primeres línies que han adoptat aquesta mesura de prevenció han estat Saikyo, de la companyia East Japan Railway, considerada la més popular entre els grapejadors, i Rinkai, de Tokyo Waterfront Area Rapid Transit, ja que totes dues tenen un sistema compartit.
Pervertits dels trens
En general, els chikan, que en català es pot traduir per "pervertits dels trens", s'introdueixen en els tradicionals vagons abarrotats de gent i aprofiten la confusió per fer tocaments obscens a les dones.
També n'hi ha que actuen en grup i, mentre un fa els tocaments, els altres fan de pantalla o bé acorralen la víctima i procedeixen tots al mateix temps a l'abús.
En els últims vuit anys aquest fenomen s'ha triplicat, ja que de les 778 denúncies que es van presentar a les comissaries de Tòquio el 1996, es va passar a 2.201 el 2004.
De moment, un sol vagó de cada comboi d'aquestes dues línies prohibeix l'entrada als homes, però nou companyies privades i la pública Toei Shinjuku tenen previst seguir aquest exemple a partir del 9 de maig.
Gràcies per la propina (fragment)
Ferran Torrent
El Jesús y María era un extraordinari viver de donetes. Educades en l'amor fraternal als altres, confiaven amb cristiana candidesa en els seus iguals, és a dir, en els adolescents que, com elles, rebien una educació de catòlica confiança. Com que no sempre gaudíem de l'oportunitat de viatjar amb tramvia, procuràvem fruir de les ocasions insòlites que es presentaven posant en pràctica la universal estratègia de Gamenyo: ajudàvem amb cortesia aquelles alumnes que, atabalades amb la cartera dels llibres i la bossa d'esports, tenien dificultats a pujar a la plataforma del vehicle. Elles eixien a les cinc i mitja, de manera que calculàvem l'hora deixant passar un parell de tramvies. Els dies de pluja resultaven decebedors: els pares acudien a buscar-les. Però a la primavera la situació canviava radicalment: grups de lolites s'arrombollaven juganeres i insensibles al vaivé del tramvia. Era aquest zim-zam, que sabíem de memòria en quins trams de via tenien lloc, el que ens proporcionava major rendiment de panera amb la mínima sospita.
Algunes vegades viatjàvem tan gustosament adherits al revers d'elles, que ens passàvem de parada i havíem de tornar a peu a la Plaça d'Espanya. Que tibants i ingènues eren les natges de les nenes, vestidetes amb les faldilles amples i prisades de l'uniforme, i que flàcid t'ho retorna la memòria. En recorde una de quinze anys (quinze!) amb unes mans grassonetes semblants als peuets d'un porquet de porcellana, que em tenia l'enteniment begut. Portava un pentinat com Barbara Stanwiyck i el costum de vinclar una mica l'esquena ignore si per defecte físic o excés de zel. No és que tinguérem dèria de triar, no estava l'època per a paladars elitistes, succeïa que si per badoca o consentidora alguna alumna facilitava l'envestida, la cercàvem amb indissimulada frisança. Crec que li dèiem Eulàlia, o potser Cristina, o què sé jo ni falta que feia si m'havia presentat al seu darrere i, de vegades, si el nombrós públic del tramvia ho provocava, els seus pitets d'inicial turgència. Tan bon punt la veia pujar, gambava al seu costat com un gos faldiller, a l'aguait i lluitant amb els colzes amb perdiguers adults que, després d'un preliminar prescindible, amb prussiana presència i emparant-se en la veterania que dóna l'edat, ensumaven la direcció del conillet. El món era aleshores un mocador i ens trobàvem tots al tramvia....
.Gràcies per la propina. Ferran Torrent. Ed. Columna jove (pgs 59-60)