Dimarts, 20 de gener
Queixals que sonen
M'hauré d'empassar aquestes paraules, sembla que mastegui les paraules, el va deixar amb la paraula a la boca, treia foc pels queixals, li peten els queixals, estic petant la xerrada, em xiulen les orelles, sóc tot orelles, em parlen a cau d'orella... són expressions que aviat prendrem al peu de la lletra. Només cal que, aprofitant la visita al dentista, decidim d'implantar-nos el darrer invent de la telefonia: el queixal-mòbil.
Jugadors que rebran instrucccions privades de l'entrenador, parelles que mantindran encesa la flama de la passió, gossos, avis... seran, de grat o per força, els seus primers usuaris. I pocs podran dir allò de: "per una orella m'entra i per l'altra em surt".
Telefonia dental
Josep Maria Espinàs
Els telòfons mòbils són cada vegada més petits i, alhora, ofereixen això que se'n diu més "prestacions". No sé fins on arribarà aquest procés, però la veritat és que un mòbil de fa dos anys sembla, avui, un objecte antiquadíssim. El progrés en la disminució de la mida i del pes és espectacular, i un dia o un altre haurà de tenir un límit.
Pel que pugui ser, els investigadors anglesos han inventat un telèfon mòbil que s'implanta en un queixal. Naturalment, és un aparell minúscul, que té un receptor sense fil, de baixa freqüència, i un mòdul que transforma els senyals sonors en vibracions, que passen directament del queixal a l'oïda interna.
Aquest telèfon té un defecte. Si el receptor del queixal pot sentir clarament qui telefona, és incapaç de respondre a qui truca. Realment, això pot ser en molts casos una terrible frustració: no poder contestar. Però això dóna l'opció a qui telefona d'insultar l'altre, o de donar-li una ordre, sense que hi hagi cap possibilitat de reaccionar. Impunitat absoluta. Perquè si s'ha de continuar portant un mòbil per contestar, no s'hi ha guanyat gran cosa. Ara: el pas següent potser serà implantar un micròfon en una altra dent. I arribarà un dia en què un queixal es posarà a parlar i tindrà una conversa amb un altre queixal.
O sigui que s'anuncia el naixement de la Telefonia Dental. O potser en diran Odontofonia. ¿És possible que aparegui una dura competència entre dentistes i les xarxes telefòniques? ¿Quan s'hagi d'arrencar el queixal receptor, què passarà? ¿Una dentadura postissa també serveix? Farem realitat l'expressió "parlar entre dents" i podrem dir que anem "armats fins a les dents".
Sempre hem vist gent que parla sola pel carrer. Ara veurem gent que fa cares molt estranyes, sense cap motiu aparent. És que algú li estarà dient coses a l'orella... però a molts quilòmetres de distància. És clar que haurem de canviar la frase: "Això que em vols explicar és delicat, digues-m'ho a la dent".
El Periódico/ 20-1-04
cromets 9:02 PMQueixals que sonen
M'hauré d'empassar aquestes paraules, sembla que mastegui les paraules, el va deixar amb la paraula a la boca, treia foc pels queixals, li peten els queixals, estic petant la xerrada, em xiulen les orelles, sóc tot orelles, em parlen a cau d'orella... són expressions que aviat prendrem al peu de la lletra. Només cal que, aprofitant la visita al dentista, decidim d'implantar-nos el darrer invent de la telefonia: el queixal-mòbil.
Jugadors que rebran instrucccions privades de l'entrenador, parelles que mantindran encesa la flama de la passió, gossos, avis... seran, de grat o per força, els seus primers usuaris. I pocs podran dir allò de: "per una orella m'entra i per l'altra em surt".
Telefonia dental
Josep Maria Espinàs
Els telòfons mòbils són cada vegada més petits i, alhora, ofereixen això que se'n diu més "prestacions". No sé fins on arribarà aquest procés, però la veritat és que un mòbil de fa dos anys sembla, avui, un objecte antiquadíssim. El progrés en la disminució de la mida i del pes és espectacular, i un dia o un altre haurà de tenir un límit.
Pel que pugui ser, els investigadors anglesos han inventat un telèfon mòbil que s'implanta en un queixal. Naturalment, és un aparell minúscul, que té un receptor sense fil, de baixa freqüència, i un mòdul que transforma els senyals sonors en vibracions, que passen directament del queixal a l'oïda interna.
Aquest telèfon té un defecte. Si el receptor del queixal pot sentir clarament qui telefona, és incapaç de respondre a qui truca. Realment, això pot ser en molts casos una terrible frustració: no poder contestar. Però això dóna l'opció a qui telefona d'insultar l'altre, o de donar-li una ordre, sense que hi hagi cap possibilitat de reaccionar. Impunitat absoluta. Perquè si s'ha de continuar portant un mòbil per contestar, no s'hi ha guanyat gran cosa. Ara: el pas següent potser serà implantar un micròfon en una altra dent. I arribarà un dia en què un queixal es posarà a parlar i tindrà una conversa amb un altre queixal.
O sigui que s'anuncia el naixement de la Telefonia Dental. O potser en diran Odontofonia. ¿És possible que aparegui una dura competència entre dentistes i les xarxes telefòniques? ¿Quan s'hagi d'arrencar el queixal receptor, què passarà? ¿Una dentadura postissa també serveix? Farem realitat l'expressió "parlar entre dents" i podrem dir que anem "armats fins a les dents".
Sempre hem vist gent que parla sola pel carrer. Ara veurem gent que fa cares molt estranyes, sense cap motiu aparent. És que algú li estarà dient coses a l'orella... però a molts quilòmetres de distància. És clar que haurem de canviar la frase: "Això que em vols explicar és delicat, digues-m'ho a la dent".
El Periódico/ 20-1-04